BATX-ART: Lectures del mapa topogràfic

Introducció

En el nostre grup som l'Àlex Macías, la Raquel Pérez, la Ginesta Pesas, l'Ona Plans i el David Oporto i en aquesta entrada de bloc explicarem què són i com llegir els mapes topogràfics.
Un mapa topogràfic és una representació terrestre amb tot d'elements simplificacts. Aquests elements poden ser: l'orografia, l'hidrografia, el poblament, les comunicacions... Aquest és adquirit gràcies a un procés d'interpretació de tots els elements del territori i de l'ús d'un llenguatge d¡expressió gràfica.
En un mapa topogràfic com més gran sigui l'àrea representada més petita serà l'escala, això és per a poder generalitzar més i que tot sigui més senzill s'entendre.


Mapes d'orientació

El mapa és la clau en l'orientació. La seva correcta interpretació farà que realitzem una bona cursa d'orientació, mentre que un error en la lectura pot fer-nos perdre molt temps.

A causa d'aquesta importància, el mapa d'orientació és molt més complet que els mapes als quals estem acostumats. Per començar, solen ser mapes de 1:15.000 o 1:10.000 (contra els 1:25.000 que solen tenir els mapes de muntanya més habituals). També inclouen de manera precisa moltes més coses: tallats, arbresaïllats, característiques de la vegetació (si és espessa, si és un terreny obert,...),roques, forats i, fins i tot, fins a objectes característics que un mapa normal no inclouria (un cotxe abandonat, una paperera,...)

Però no sempre han estat així, ja que el mapes d'orientació han anat evolucionant al llarg dels últims 50 anys. Cap els anys 40, les curses d’orientació a Escandinàvia es realitzaven amb mapes a escala 1:100.000 (1 cm = 1 Km), sovint en blanc i negre, sense indicar els contorns ni les formes del terreny. Avui en dia, la majoria dels esdeveniments d’orientació esportius són celebrats amb mapes de cinc colors dibuixats amb una escala de preferència 1:15.000 o 1:10.000 (1 cm = 100 metres).

Si el mapes són tan específic és per a que qualsevol orientador del món sàpiga:

– Representar exactament el relleu

– Determinar el angles

– Calcular la distància que separa dos punts (escales de 1:10.000 a 1:15.000)

– Definir l’altitud i el pendent del terreny

– Identificar qualsevol punt característic del terreny

– Determinar la xarxa de camins, senders, tanques, espessors, i els més diversos detalls que     puguin servir de referència a l’orientador

–Classificar la informació, atenen a les mides i a l’abundància de detalls.


Llegenda i simbologia
Què és una llegenda?

Una llegenda és una sèrie d’instruccions que porten tots els mapes d’orientació. Serveix per què qualsevol orientador del món sàpiga :

- representar exactament el relleu;

- determinar el angles;

- calcular la distància que separa dos punts (escales de 1:10.000 a 1:15.000);

- definir l’altitud i el pendent del terreny;

- identificar qualsevol punt característic del terreny;

- determinar la xarxa de camins, senders, tanques, espessors, i els més diversos detalls que puguin servir

 - de referència a l’orientador;

- classificar la informació, atenen a les mides i a l’abundància de detalls.

Què ens indica la llegenda?

T’informa dels símbols utilitzats en el mapa, t’indica l’escala, la declinació magnètica, l’equidistància, data de l’aixecament topogràfic, etc.

Què és la simbologia?

Són simbols que ens serveixen per identificar millor les diferents característiques i elements del terreny representats en el mapa.

Què ens indica la simbologia?

Els símbols topogràfics acostumen a imprimir-se en diferents colors (poden tenir algunes variacions segons els tipus de mapes).

La simbologia de cursa( color lila) ha de ser sobre impresa en el mapa d’orientació, com a mínim, per la categoria d'élit. Per les altres categories es pot dibuixar a mà.

Una característica molt particular i específica dels mapes d’orientació són les línies o fletxes orientades al nord (també anomenades meridians). Aquestes són dibuixades amb color blau o negre, segons el mapa, amb un disposició paral·lela, anant del sud al nord magnètic, i espaiades de 500 metres a escala del mapa.

Però, aquestes línies no senyalen el nord real, sinó al nord magnètic. L’angle existent entre el nord magnètic i el nord geogràfic (nomenat declinació) varia sensiblement segons de quina part de la Terra en prenguem mesura.

L’escala i colors

En un mapa ens podem trobar moltes escales, com ara l’escala 1:25.000 que per cada centímetre serien 250 metres reals, també podríem observar mapes a escala 1:50.000 un centímetre del mapa equivaldria a 500 metres.  Però, a la majoria de mapes l’escala predominant  és la d’ 1:15.000 o 1:10.000. Aquesta  equivaldria  a 100 metres per cada centímetre dibuixat. (1cm=100metres).

Una característica molt important en els mapes són els significat dels colors. 

·Color negre: Defineix elements que ens podem trobar, com ara roques, marges de roques, pedres grans, etc. També camins, ruïnes, construccions.

·Marró: Indica formes del terreny, corbes de nivell, turons, monticles, petites depressions, etc.

·Blau: Indica elements relacionats amb aigua, llacs, rius, fonts, rierols, etc.

·Groc: Representa camps o zones obertes sense gaire forestal. Depenent de la densitat del color determina l’obertura de la zona, el groc llampant indica una zona d’herba baixa, en canvi el groc pàl·lid ens indica que l’herba és alta.

·Verd: Indica la vegetació, si el verd és fosc, determina que és poc penetrable l’àrea on estem.

·Blanc: Representa el bosc, si hi ha alguna part del bosc on no es pot córrer el color blanc no hi apareix.

·Vermell: Ens marca el circuit definit per l’organització de la cursa. Apareix la sortida i l’arribada. També en alguns casos ens indiquen zones d’exclusió.


Full de descripció de controls
La descripció de controls d'una cursa d'orientació indica amb exactitud el punt en què es troba i ajuda a localitzar una balisa sobre el terreny. La Federació Internacional d'Orientació va reunificar tots els símbols existents en una norma internacional per proporcionar un significat estable per als orientadors de tots elspaïsos. A continuació exposarem un resum d'aquestes normes.

Cada control es descriu de la manera següent:

Columna A - Número de control.
La numeració dels controls està en l'ordre que s'han de visitar, llevat que la descripció sigui per a una competició tipus Score.

Columna B - Codi de control.
El codi de control ha de ser un nombre més gran que 30.

Columna C - Com dels de característiques similars.
S'utilitza aquesta columna quan hi ha més d'una característica semblant en el cercle del control. ex.: el del sud-est.

Columna D - Característica de control.
L'element, com es mostra al mapa, al centre del cercle que defineix el control;ex.: Clar; pedra. La descripció de cada control es basa en l'especificacióinternacional per mapes de Orienteering (ISOM 2000).



Columna E - Canals.
Informació addicional, si es requereix, sobre la naturalesa del control; ex. cobert;ruïna.
En certes circumstàncies també usada per a un segon element de control onaixò sigui
necessari.

Columna F - Dimensions / Combinacions.
Les dimensions de l'element han de ser donades quan la mida de l'element decontrol en
al mapa aquest representat simbòlicament i no a escala.
Columna també utilitzada per als dos símbols de la combinació (cruïlla; unió)

Columna G - Situació de la balisa de control.
Posició de la balisa de control pel que fa a l'element; ex. cantonada oest (fora);peu al sud.

Columna H - Altra informació.
Una altra informació que pot ser d'importància per al competidor; ex. control de ràdio; refrigeris.

Àlex Macías, Raquel Pérez, Ginesta Pesas, Ona Plans i David Oporto

IMATGES DE LA PRESENTACIÓ DEL POWER POINT