(Míriam
Castro, Berta Ferrer, Carolina Galí)
- Introducció:
Un mapa topogràfic és una representació
reduïda i simplificada de tots els elements que hi ha a la superfície terrestre:
orografia, hidrografia, poblament, comunicacions, usos del
sòl, límits administratius, etc. Aquesta representació és fruit d'un procés
d'interpretació de tots els elements territorials i de l'aplicació d'un llenguatge d'expressió
gràfica. Com més gran és l'àrea que es vol representar i més petita l’escala,
aquest procés és més selectiu i més generalitzador: els elements representats
perden precisió a favor d'una visió global i coherent del territori, tot conservant
les seves posicions relatives.
- Els mapes d’orientació:
És una
reproducció fidel del terreny, a escala reduïda que ens permet observar sobre
un paper una extenció més o menys àmplia
del terreny, com veure aquesta àrea des del aire.
La
finalitat del mapa d’orientació és facilitar el moviment pel terreny,
normalement un paratge natural, amb facilitat i exactitud. Presenta unes
característiques peculiars que el diferencien d’altres tipos de mapes.
Tipus de
mapes:
- mapes de
carreteres
- mapes
topogràfics
- mapes
geològics
- plànols
del carrer
- mapes
físics o polítics
Les
característiques dels mapes d’orientació són:
- Gran
quantitat de detalls
- Simbologia
característica
- L’escala
- Les
fletxes del nord
- La llegenda i la simbologia dels mapes. Què són?
Què ens indiquen?
La llegenda és un
element molt important. Tot símbol ha de tenir una llegenda, que pot ser
extressada a través d’un color o de signes. La llegenda és el traductor de cada
símbol.
Els símbols són
els agents comonicadors entre els mapes i les persones. La expressió de cada
símbol ha de ser molt clara. Poden expressar elements de l’espai estàtics
(tenen diverses formes d’implantació) i dinàmics (es fan servir elements propis
com ara població, producció agrària, etc)
- L’escala i colors. Què ens indiquen? Per a què serveixen? Quins hi ha?
Les
escales s’escriuen en forma de fracció on el numerador indica el valor del
plànol i el denominador el valor de la realitat. Per exemple la escala 1:500,
significa que un cm per exemple del plànol equival a 500 cm de la realitat.
Si
el què es desitja medir del dibuix és la superfície, s’haurà de tenir en compte
la relació de les arees de figures semblants, per exemple un quadrat d’1
centímetre de costat en el dibuix estarà representatun quadre de 50.000 cm de
costat en la realitat, el què és una superfície de 50.000*50.000 cm.
En els
mapes sol aparèixer una escala gràfica, que és un petit lletrer representant
una regla graduada, amb l’equivalència de la distància. Per calcular la
distància real hem de medir la distància en el mapa i multiplicar-la per
l’escala. Per passar de la distància real a la representació sobre el mapa hem
de dividir-la per l’escala. S’ha de tenir en compte que sempre obtindrem
resultats en les unitats en les que haguem mesurat.
Les diferents escales ens
permeten estudiar fenòmens diferents. A una escala de 1:50 i 1:100 es poden
estudiar fenòmens de molt detall, són els anomenats plànols.
Amb escales de
1:5.000 i 1: 20.000 podem representar plànols del carrer de ciutats. Entre
1:20.00 i 1:50.000 podem estudiar comarques i municipis. Entre el 1:50.000 i el
1:200.000 podem estudiar regions i carreteres. Entre el 1:200.000 i 1:1.000.000
podem veure països i les seves divisions. A escala 1:1.000.000 podem veure
continets y fins el món sencer.
L’utilizació
de colors en els diversos nivells
de colores en los diversos nivells amb altres símbols i tassats
auxiliars, permeten reconèixer les montanyes, valls, rius i altres
característiques del terreny; també s’afageix informació sobre construccions
humanes, com ara: poblacions, carreteres, ponts, línies elèctriques, etc.
Exemples de
colors:
- Marró: senyala
tot el què és referent al relleu (curvas de nivell, forats en el terreny…)
- Negre: senyala
tot allò que ha creat l’home(esglésies, granges, ponts…)
- Blau: es
representen les zones de l’aigua (rius, llacs, fonts…)
- Verd: es
representen les zones de vegetació (com més intensitat tingui el color verd
major serà la espessor de la vegetació; les zones de bosc accesibles van en
color blanc)
- Groc: es
representen les zones de terreny obert, terrenys de cultiu…
- Lila: es
representen els punts de control, passos obligatoris, primers auxilis…
-
Full de descripció de controls:
En les curses d’orientació existeixen uns punts de
control o uns punts marcats en el mapa, a on els participants han de passar
seguint les indicacions de fites col·locades en el terreny i que tenen la seva
simbologia, com per exemple al costat d’una font o en un arbre amb unes
condicions determinades.
Hi ha alguna falta, seria bo que les reviséssiu. La informació és correcta i la introducció també és bona.
ResponEliminaPrepareu-me una bona presentació, ok?
Ànims!
Eduard Busquets