dilluns, 7 de maig del 2012




 Orientació
Raynna victoria
Florina  Moraru




1.Quins son els principals materials que ens serveixen per orientar-nos? 


Bruíxola : és un aparell de mesura i de navegació que serveix per determinar qualsevol direcció de la superfície terrestre 
per mitjà d'una agulla imantada lliure, que sempre s'alinea amb el camp magnètic terrestre.Aquesta agulla està formada per 
diversos imants situats paral·lelment, instalats en el plà horitzontal orientant-se en la direcció N-S meridià.
A la brúixola hi ha marcats els punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest.




Mapa : (o plànol ) és una representació plana o en dues dimensions d'un espai de tres dimensions. Un plànol representa espais
 o llocs petits, com edificis, barris, o ciutats;Un mapa representa la superfície de la terra amb una escala 
i una projecció determinades.El mapa serveix per, orientar-se en un país en una regió, etc.
Tots dos són  una eina d’adreça que ajuda a les persones a trobar-se en llocs desconeguts.


Rellotje de Sol : és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on 
hi ha marcades les línies horàries. L'agulla sempre té la direcció paral·lela a l'eix de rotació terrestre, 
en canvi el quadrant pot adoptar diferents posicions, igualment com les línies horàries.






2.Com es pot orientar amb una brùixola ?


La brúixola és, desprès del mapa, l'element més important per orientar-se en un territori desconegut. El seu funcionament es basa en l'atracció magnètica que exerceix la Terra sobre els objectes imantats, de manera que l'agulla (imantada), sempre indiqui la direcció del nord magnètic.


Existeixen diversos tipus de brúixoles, encara que l'habitual per a les carreres d'orientació és el de limbe mòbil i base transparent.


com ultilitzar :


1 Escollir una ruta, col · locar un cant de la brúixola o una línia de direcció unint els punts de la mateixa una recta . Des d'on som fins on volem anar, o des d'on estem en quin grau de direcció volem anar.
















2Sense moure la base de la brúixola, girem el limbe fins fer coincidir les línies nord sud del limbe amb les del mapa (posar-paral · leles), això si, sempre amb la fletxa nord del limbe apuntant cap al nord del mapa.







3Separem la brúixola del mapa,  la mantenim horitzontal i ens girem fins que el nord del limbe coincideixi amb el nord de l'agulla imantada. Mantenint aquesta orientació, la regla de direcció de la base, és la que ens marca el rumb a seguir.

 






3 Altres metodes 


 Altres metodes per orientar se són le estrelles la lluna ,rellotge Evidència natural : dirreció del sol 

dijous, 3 de maig del 2012

CURSES D'ORIENTACIÓ


  • CURSES D'ORIENTACIÓ
Les curses d'orientació són competicions camp a través, contra-rellotge i sense un itinerari que s’hagi establert abans, però amb l'obligació de passar pels controls assenyalats a un mapa. El mapa és desconegut pels participants fins al moment de la sortida. Hi ha dues modalitats de cursa lineal i score, on l'ordre de pas pels controls és fixe o lliure respectivament.
En aquest esport el participant ha de passar sobre el terreny per uns punts de control que disposa en el mapa, en el menor temps possible, i en el qual, per a guiar-se entre control i control,
El plànol sol estar a escala 1:10.000 (a diferència dels usuals d'excursionisme que els tenen a escala 1:25.000/1:50.000) i duu llegendes especials. L'únic instrument vàlid d'ajuda és la brúixola.
  • REGLAMENT
ORDRE DE SORTIDA I ASSIGNACIÓ D’UNA SÈRIE

-En una prova de sortida per intervals, els competidors surten de manera individual a intervals de sortida iguals, l’ordre establert es fa sorts, de manera pública o privada.
-En una prova de sortida en massa, tots els competidors durten a l’hora.
-En les proves de relleus s’aplica la darrera forma, però només amb els corredors de la primera posta.
-En una prova de sortida a la caça, els competidors surten individualments, amb uns intervals marcats pels seus resultants anteriors.


RECORREGUTS

Els recorreguts han de posar a prova les habilitats d’orientació, concentració i l’habilitat motriu dels competidors. Ens els diferents recorreguts s’han d’utilitzar diferents tèqniques d’orientació.

En el moment de planificar els recoreguts, el traçador ha de tenir en compte els següents principis:

- El caràcter únic de l’orientació com a esport de navegació en carrera.
- L’esportivitat de la competició.
- El gaudiment de la persona competidora.
- La protecció de la vida salvatge i del medi ambient.
- Les necessitats dels mitjans de comunicació i del públic

CONTROLS

Els controls s’han de colocar en punts del terrenys senyalitzats en el mapa. Els competidors han de passar per aquests punts de control en l’ordre indicat, però seguint la ruta que ells mateixos hagin escollit.
És important que el mapa descrigui amb detall els voltants del control, i que no es col•loquin en elemets petits que es vegin a curta distància, però tampoc s’han de colocar en punts on els competidors que vinguin d’altres direccions vegin clarament i la seva orientació no pugui ser evaluada.

EQUIPAMENT

Si les regles dels organitzadors no diuen el contrari, l’elecció de la roba i el calçat serà lliure.
Els dorsals han de ser claraments visibles, però no poden ser més grans de 25x25cm, i les xifres han de tenir, com a mínim, 10cm d’alçada.
Durant la competició, l’única ajuda d’equipament que poden dur els competidors, és el mapa, la brúixola i les descripcions del control donades per l’organització. I si l’organització ho requereix, els competidors poden dur un aparell de seguiment.

SORTIDA

La zona de sortida ha d’estar organitzada i situada de manera que:
-Hi hagi una zona d’escalfament
-Les persones competidores que estiguin esperant no puguin veure l’itinerari que han escollit les persones que ja han començat la cursa.
El punt on comença l’orientació del primer tram ha d’aparèixer al mapa com un triangle de sortida. Aquest 
punt, si no coincideix amb la línia de sortida, ha d’estar marcat sobre el terreny amb una tela de control 
sense dispositiu de marcatge. 
El recorregut hauria d’estar planificat de manera que les persones competidores s’enfrontin a problemes d’orientació des del començament.
En competicions individuals, la sortida es realitza normalment per intervals. En competicions de relleus, la sortida es realitza normalment en massa.
En les competicions de qualificació, la primera sortida de les finals s’ha de realitzar almenys 2,5 hores.
A la línia de sortida hi ha d’haver un rellotge que mostri l’hora oficial de competició. Si no hi ha zona de pre-sortida, els noms de les persones competidores es poden anunciar o mostrar.

ARRIBADA I CRONOMETRATGE DEL TEMPS
Una persona competidora acaba la competició quan creua la línia de meta i marca el control de meta. En el control de meta haurà d’haver un mínim de dos bases funcionals. 
Com a mínim, la darrera part de la ruta que porta fins a la línia d’arribada ha de ser una ruta marcada obligatòria que pot estar delimitat amb cinta o corda. Els darrers 20 metres han de ser línia recta.
La línia d’arribada ha de tenir almenys 3 metres d’ample i ha d’estar col•locada en angle recte respecte de la direcció del tram final. La posició exacta de la línia d’arribada ha de ser fàcilment identificable per part de les persones competidores.
Quan una persona competidora creua la línia d’arribada, ha de descarregar la seva targeta de control i, si l’organització ho requereix, lliurar el mapa de la competició. 
A la línia d’arribada hi ha d’haver equipament i personal mèdic preparat per a actuar al medi natural. 

JOC NET

Totes les persones que participin en una prova d’orientació s’hauran de comportar amb esportivitat i honestedat. Hauran de demostrar una actitud esportiva i un esperit amistós. Les persones competidores hauran de mostrar respecte vers la resta de persones competidores, vers les persones representants de l’organització, vers el personal dels medis de comunicació, vers el públic i vers els habitants de la zona de competició. Sobre el terreny, les persones competidores hauran de ser tan silencioses com sigui possible.
-En les curses individuals de sortida per intervals, les persones competidores hauran de córrer pel terreny de manera individual i independent i no podran participar acompanyades d’animals.
-Excepte en cas d’accident, està prohibit rebre assistència d’altres persones competidores o proporcionar assistència a d’altres persones durant la competició. Ajudar les persones competidores lesionades és obligatori per a totes les persones participants.




  • CATEGORIES:
Dins la Federació Catalana de Curses d'Orientació (FCOC) hi han unes categories oficials i també hi ha unes altres categories més aviat populars (per als que pràctiquen l'esport de manera no professional, esporàdica).
En les categories oficials les curses per homes es representen amb una H i per les dones amb una D. On seguidament es posa l'edat dels participants.

A diferencia de les oficials, no hi ha diferenciació per edats i actualment només existeix una categoria d'iniciació, que rep el nom de No Iniciats (NI) i és per aquelles persones que volen experimentar l'orientació.
Però, en canvi, tenen una possibilitat que es fer la cursa en parelles, i això es simbolitza amb una X. 

Un exemple de categories oficials seria: 

H14 / D14 :Homes / Dones fins a 14 anys.
H16 / D16 : Homes / Dones de 15 i 16 anys.
H18 / D18 : Homes / Dones de 17 i 18 anys.
H20 / D20 : Homes / Dones de 19 i 20 anys.
H21 / D21 : Homes / Dones de 21 a 34 anys.
H35 / D35 :Homes / Dones de 35 a 39 anys.
H40 / D40 :Homes / Dones de 40 a 44 anys.
HE / DE :Categories d'èlit (per a majors de 18 anys).
H21B/D21B: Gent professional que no es estan preparats per la categoria d'èlit.

Els circuits són diferents per cada categoria. Les distàncies dels circuits solen ser de 2 a 10 quilòmetres segons les categories.






    • MODALITATS:

    ·Proves oficials de la Federació Catalana de Curses d'Orientació:

    -ORIENTACIÓ A PEU:
    - Distancia llarga
    - Distancia mitja
    - Distancia ultrallarga
    - Esprint
    - Nocturna
    - Relleus

    - BTT:
    - Distancia llarga
    - Distancia mitja
    - Esprint
    En aquesta modalitat tenim tres maneres de visitar els controls:
    -Ordre de visita dels controls lliure
    -Ordre de visita dels controls obligat
    -Suma de punts per fites aconseguides

    - Rogaine o Score:
    - Rogaine de 3h
    - Rogaine de 6h
    - Rogaine de 24h

    · Proves de la categoria popular de curses d'orientació:

    - Totes les modalitats anteriors
    - Score-O
    - Micro-O
    - Ski-O
    - Raquetes-O

    ·L'Odre de marcatge de les balisses pot ser de manera obligada/establerta, lliure o score/suma de punts.



    • LA FITA O BALISA DE CONTROL

    La fita de control o balisa es col·loca al costat o en l'element del terreny que l'orientador ha de trobar. Consisteix en una banderola de forma triangular de uns 30 cm de costat, cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Està, o bé en la part alta d'una estaca clavada al terra, o bé penjada. Sobre o sota la banderola es troba la pinça que l'orientador ha d'utilitzar per marcar la casella que correspongui en la seva tarja de control. Cada pinça de cada fita fa una marca diferent en la tarja de control.



    • LA TARGETA DE CONTROL
    La targeta de control és una targeta que ha de dur cada competidor i que ha de lliurar al final.
    Aquesta targeta de control s'ha de marcar a cada punt de control per demostrar que el competidor ha efectuat tot el trajecte correctament.
    Últimament es fan servir punts de control elctrònics però els manuals encara s'utilitzen bastant.


                             Rut Girona, Adrián Grösser, Andrea Herrera, Gregori Hollis i Ariadna Jordà





    MATERIAL I FARMACIOLA

    A l'hora de fer senderisme és molt important anar còmode, sobretot si portes motxilla. Amb aquesta és més difícil desplaçar-se, ja que carregar aquest cos pesat t'impedeix anar a la mateixa velocitat que sense aquest.

    Ja que es porta la motxilla s'ha de saber què és necessari, com ara per exemple una farmaciola d'emergència, i com s'ha de col·locar tot el material per tal de facilitar el desplaçament. Abans de sortir de casa, assegura't que has ficat una farmaciola ben feta per empendre la teva ruta. A continuació et donem uns consells per anar còmode i estar preparat per qualsevol cosa.



    ·         Quins tipus de motxilla hi ha? Com les diferenciem?
    Mochilas De SenderismoEl tipus de motxilla que s’utilitza quan es fa senderisme és una motxilla ajustable, forta i còmoda. Porta cinturó de maluc, per carregar-hi el pes. Per ajustar-la afluixeu totes les corretges, i carregueu-vos la motxilla. Si és una motxilla de 50 L i més, poseu el cinturó als malucs, abraçant els ossos ilíacs i els de la pelvis, i premeu les corretges dels tirants. Per últim, ajusteu els ràpels de càrrega com us convingui.
    Aquest tipus de motxilles es diferencien, sobretot, per què tenen un sistema de carrega diferent al usual. A part del seu cos, com a motxilla, és a dir, mida, forma, diàmetre, etc., acostumen a tenir cintes de compressió i ajustament, i cinturó i recolzament lumbar. A més, té  un disseny que segueix les formes de l'esquena, unes espatlleres gruixudes per que no es facin tant de mal les nostres espatlles, i per portar la motxilla més a gust. A l'interior té un bastidor.
    Aquest tipus de motxilles són realment còmodes per facilitar una mica el desplaçament que fa la persona.

    ·         Com hem de fer una motxilla, i com hem de distribuir el pes?
    A la motxilla no has de dur coses penjants. S’ha de portar el necessari, ordre en la seva confecció, i s’ha de procurar no deixar espais buits. El material de dormir es posa al fons, a prop de l’esquena es posa el material més pesat, com per exemple la tenda, el fornet, el menjar... La roba es posarà al voltant. Si no hi ha lloc a l’interior la tenda es podrà posar sota la motxilla, i l’aïllant es podrà situar sota el compartiment superior. A les butxaques es reparteix el material (mapes, ulleres, cremes solars...). Generalment la bossa d’aigua es posa en el compartiment específic que hi ha al llarg de l’esquena. I coses com l’impermeable i/o el polar s’aconsella deixar-les a mà. És molt important no deixar-se: ulleres de sol, gorra, protecció solar, mapes, brúixola, paper WC, navalla “multiús”, mòbil, repel·lent d’insectes, mini farmaciola, aigua i menjar.
    Ja que aquesta motxilla obliga a augmentar l’esforç s’ha de saber distribuir el pes per així facilitar el desplaçament amb aquesta. S’ha de procurar carregar les coses molt voluminoses i de poc pes en la zona baixa, i les més pesades en la part de dalt, a prop de l’esquena. S’aconsella no portar objectes penjants per què poden provocar desequil·libris. Deixar a mà farmacioles i altres, distribueix la càrrega de manera simètrica. Procura que el pes de la motxilla no superi els 20 kg, i en rutes de variïs dies el pes màxim ha de ser de 1/3 del teu pes. 



    ·         Què hi hem de dur a la farmaciola?

    El material que hi ha d’haver a una farmaciola depèn de la finalitat per la qual s’ha creat, és a dir que pot utilitzar-se en diferents llocs o situacions; no és el mateix si es tracta de la farmaciola d’una fàbrica, d’una acampada o bé d’una casa particular però sí que té uns materials bàsics que són els següents (són els més importants però com ja hem dit poden variar una mica):



    Medicaments:


    ·         Alcohol
    ·         Aigua oxigenada
    ·         Analgèsics
    ·         Laxants
    ·         Antidiarreics
    ·         Antial·lèrgics
    ·         Antitussígens
    ·         Antiàcids
    ·         Antisèptics per la faringe
    ·         Mucolítics i expectorants
    ·         Productes o preparats de homeopatia o fisioteràpia (si és el cas)
    ·         Solució antisèptica tintura de iode / povidona iodada)


    Material sanitari:

    ·         Cotó hidròfil
    ·         Compreses de gasa (estèril)
    ·         Benes de gasa (de diferents mides)
    ·         Bena elàstica
    ·         Esparadrap (de roba, paper o hipoalèrgic)
    ·         Tiretes cicatritzants (sutures cutànies)
    ·         Tisores de punta rodona
    ·         Termòmetre
    ·         Pinces
    ·         Apòsits desinfectants


    Telèfons d’emergència:

    ·         Telèfon únic d’emergència:  112

    ·         Bombers de la generalitat:  080
    ·         Centre d'Informació Toxicològica BCN:  933174400
    ·         Centre d'Informació Toxicològica Madrid:  915620420
    ·         Mossos d’esquadra :  088
    ·         Guardia civil:  062
    ·         Policia Nacional:  091
    ·         Urgències sanitàries:  061


    ·         Com hem d’actuar en cas d’emergència?

    És imprescindible conèixer tot un seguit de recomanacions per si durant la pràctica d’una activitat a l’aire lliure et trobes en situació d’emergència. Per dir-ho breument; és l’acrònim de tres paraules: Protegir, Avisar i Socórrer.

    Protegir:
    E cas d’accident el més important es mantenir sempre la calma i vetllar per l’autoprotecció.
    També és important examinar si nosaltres mateixos estem a un lloc perillós i si és així, retirar-nos per evitar més víctimes. Això s’ha de fer com més aviat millor i no han de suposar molta estona per tal de poder avisar ràpidament.
    També cal que tinguem en compte un seguit de coneixements bàsics per poder-nos moure per la muntanya, coneixements a base de la formació i l’experiència per això és recomanable haver realitzat cursos específics per practicar activitats a la muntanya ja que no només t’ajudarà a l’autoprotecció a la muntanya sinó que també et podrà ser útil en altres situacions.
    Avisar:
    El112 és el telèfon d’emergències al que cal trucar tan aviat com sigui possible i passar a l’acció immediatament. És molt important que tots els membres del grup coneguin en tot moment la ruta i la posició a on es troben perquè, si es produeix un accident, qualsevol pugui ser capaç de donar l’avís.
    Cal mantenir la calma en tot moment i donar la informació clarament; dir el nombre de persones accidentades, l’edat; l’estat en què es troba l’accidentat (si està ferit, si està conscient, si sagna i si respira) i explicar la situació i les condicions meteorològiques que hi ha al lloc de l’accident, ja que els equips de rescat hauran de valorar les opcions que tenen per poder-hi arribar.
    Amb les noves tecnologies és més fàcil la localització gracies al sistema per antena.

    Socórrer:
    Hi ha dues vies de coneixement: el tècnic de recerca i el sanitari.
    El tècnic de recerca i salvament és són aquelles maniobres que van destinades a contactar amb l’accidentat i a recolzar-lo en el què necessiti. Depèn molt del tipus d’accident i de la situació.
    En l’àmbit més sanitari, sempre es recomana portar una farmaciola bàsica, però si no es tenen coneixements de primers auxilis és important seguir les indicacions dels equips mèdics que formen part del rescat. Mentre l’equip no arriba és molt important no deixar sola a la persona o persones accidentades i tapar-les o abrigar-les com sigui ja que la seva temperatura corporal pot baixar molt i no és bo. És també important no accionar sense tenir coneixements.
    Per tal d’ampliar coneixements és important  fer cursos de socorrisme bàsic o avançat que es fan dirigits específicament als esports de muntanya, ja que com ja hem dit, podran ajudar-te en situacions molt quotidianes.



    Batx. Art. Jana Garcia i Sara Garcia



    BATX-ART: VESTIMENTA.

    VESTIMENTA


    1. INTRODUCCIÓ


    Portar una roba adequada per l’activitat que es vagi a realitzar t’ajuda a no realitzar una pèrdua energètica  major del que sigui necessari. D’entrada el millor és que la roba sigui lleugera i transpirable, per expulsar bé la calor que es produeixi davant de l’esforç.







    Per això alguns consells útils per alguns esports serien:


    · Sistema multicapes.
    · Protegir-te els braços i les cames i evitar pantalons curts si el terreny que aniràs a transcórrer hi ha molta vegetació i especialment si és de matolls.
    · Portar sempre roba per abrigar-te a la motxilla si vas a la muntanya i sabent que allà les condicions meteorològiques canvien bruscament: la motxilla que portis és important que sigui d’una mida adequada a l’esquena i que faci descansar el màxim pes a la cintura.
    · Has de protegir-te els peus amb el calçat adequat .
    · Al fer senderisme, els bastons no són imprescindibles però ens poden ajudar a mantenir l’equilibri  en alguns terrenys de difícil accés i descarregar molta tensió dels genolls en baixades prolongades. Si pateixes de genolls és molt recomanable i a més és fàcil d’obtenir (pots fer servir un bastó o pals d’esquí antics...).




    2. TIPUS DE FIBRES





    De quin material estàn fetes les tres capes de roba i perquè serveixen?
    • 1a capa (interior): teixit sintètic(polipropilè).sensació de sequedat.
    • 2a capa (intermèdia):llana, polièster, plàstic. Impermeabilitat i manté la calor.
    • 3a capa(exterior): gore-tex (teixit transpirable i impearmeable).protegeix.
    • Tipus de fibres
    • Naturals
      Vegetals: Cotó, coco, lli, cànem, espart, pita
      Animals Llana, seda, moher, alpaca, caiximir, angora
      Minerals: Amiant

      Artificials :Raió

      Sintètiques Poliamides (niló)
      Poliester (Tergal, Terlenca...)
      Acríliques (Leacryl, draló...)
      Poliuretans (licra)

    Composició de les fibres
    Naturals
    Vegetals: S'obtenen de les tiges, les fulles o les flors. En tots els casos el principal component és la cel·lulosa.
    Animals: s'obtenen del pel i estan formades bàsicament per proteïnes.

    Artificials: S'obtenen per transformació de productes natural com la cel·lulosa.

    Sintètiques: Són polímers obtinguts en forma de filaments en processos de polimerització.

    En molts casos es combinen fibres naturals amb artificials o sintètiques per aprofitar les propietats de cada tipus.


    Principals propietats:
    • Resistència a la tracció.
    • Elasticitat.
    • Higroscopicitat (absorbeixen la humitat).
    • Aïllament tèrmic.
    • Suavitat al tacte.
    • Resistència a productes químics.



    3. QUINES FIBRES SÓN MILLORS? PERQUÈ?




    En la primera capa s'utilitzen materials no absorbents compostos per fibres sintètiques o llana, però sempre deixant passar la suor, per tant són materials no absorbents i transpirables.


    La llana manté molt bé l'escalfor i té un tacte molt més agradable amés priva millor de la humitat i dels mals olors, però és molt més cara que les fibres sintètiques i no eixamora tant bé com aquestes.


    Els materials com el cotó els em d'evitat perquè de seguida queden amerats de suor i costa que s'assequin. 
    La segona capa és l'encarregada a retenir el calor i deixar sortir la suor. Per tant les fibres que busquem són aquelles que siguin aïllants com les fibres sintètiques o la llana. Com abans les dos fibres tenen els seus pros i encontres, per tant pot ser que les barregin per tal de millorar-les.

    La tercera capa té diferents funcions: la de protegir de l'entorn exterior, del vent i d'expulsar la suor, per tant ha de ser una capa més transpirant ja que si la suor si es queda a la roba ens podria fer passar un mal moment.

    Podem trobar, doncs, jaquetes i pantalons impermeables i alhora transpirant, però són més cars. Una altre opció són les jaquetes tallavent que venen amb un teixit especial que fa que el vent no entri però no són impermeables o els softshells que és una barreja de polar i tallavent i manté força més l'escalfor però, tornem al mateix problema que les jaquetes tallavent, no és impermeable i amés no és gaire transpirable.


    Podem escollir la segona opció i posar un impermeable a sobre, però després ens trobaríem en el problema de la transpiració d'aquest.

    4. VESTIR-SE PER TRES CAPES


    És important escollir un vestuari que ens mantingui secs tot el temps, per tant que no retingui la suor o que la pluja o la neu ens mulli. A més a més ens ha d’abrigar per protegir-nos del fred.
    Per tenir en compte en tot això, s’utilitza la teoria de les tres capes, això consisteix en combinar tres peces de roba creant una espècie de “microclima”. Aquesta teoria pot ser aplicada a qualsevol tipus d’esport que realitzem.






    Quan realitzem un esport la temperatura del nostre cos augmenta, per tant hem d’intentar mantenir-nos secs tot el temps, evitant la roba que no transpiri i retingui la suor:


    - Primera capa: al ser la que es troba en contacte amb la pell, la seva funció és allunyar la suor de la nostra pell. Per a això s’utilitzen materials no absorbents compostos per fibres sintètiques (poliester, polipropileno o clorofibra) o llana de nova generació. Hem d’evitar la roba de cotó que s’amaren amb facilitat i tarden a assecar-se. Segons la temperatura, escollirem un gruix o un altre (per a les cames sempre es necessita menys gruix ja que les cames mantenen millor la temperatura). Són recomanades les peces ajustades però que no estrenyin (això evita que el vent entri entre el cos i la roba). Les samarretes han de comptar amb coll alt, a poder ser amb cremallera, per ventilar si tenim calor. Són: samarretes interiors, malles i guants tèrmics.


    - Segona capa: la seva funció és aïllar-nos tèrmicament. No ens escalfen de manera directa ja que solament han de retenir la calor corporal i impedir el seu refredament. Han de ser materials aïllants que tot i estan mullats puguin mantenir les seves propietats. Per a això s’utilitzen fibres sintètiques (polièster) i llana. El gruix s’escollirà segons la temperatura.

    Són: forros polars, pantalons de trekking, gorros, guants polars, manyoples, mitons i mitjons.

    - Tercera capa: ha de protegir-nos de tres factors importants:
    a. L’ humitat exterior
    b. El vent exterior
    c. La nostra suor
    És important que aquesta capa sigui el més transpirable possible. A més a de ser resistent a roçadures, abrasió i esquinçaments, ja que és la més exterior.
    Són: tallavents, softshells i jaquetes, pantalons i guants amb membrana impermeable.
    Les peces amb membrana impermeable tenen capacitat de transpiració. Permeten protegir-nos de la pluja i alhora que transpiri la suor. És important que les cremalleres i les costures estiguin termosegellades per evitar que entri l’aigua.
    El tallavents és una jaqueta de teixit especial que permet que el vent no la travessi, però no són impermeables. És bastant transpirable.
    El softshell és una barreja entre polar (a l’interior) i tallavents (a l’exterior). És menys transpirable i no és impermeable.
    Aquestes dues últimes són més barates que la roba amb membrana impermeable.


    5. QUIN TIPUS DE CALÇAT ÉS EL MÉS CONVENIENT?


    En el senderisme, em de protegir els nostres peus de pedres, branques, punxes, humitat, fred, o animals.
    Lo millors son unes botes amb un dibuix marcat a la sola, un turmell llarg per protegir el nostre turmell y uns cordons per que permetin ajustar-nos-les bé. Em de evitar botes excessivament rígides i sobre tot em d’intentar no utilitzar-les per primer cop en un recorregut llarg per que els i em de donar temps perquè s’adaptin.






    Consells útils:


    - Lligar-se els cordons de d’alt cap a baix.


    - Repesar el nus de les botes poc desprès de començar la marxa.


    - Pots portar les botes mes afluixades a l’ascens però no en el desens.


    - I no utilitzar dos mitjons .


    _______________________________________________________________




    COMPONENTS DEL GRUP: (BATX-ART - ESCÈNIC):


    Julia Barbany.
    Alba Urgell.
    Oriol Altimir.
    Gina Aspa.
    Agnès Casals.