MATERIAL I FARMACIOLA

A l'hora de fer senderisme és molt important anar còmode, sobretot si portes motxilla. Amb aquesta és més difícil desplaçar-se, ja que carregar aquest cos pesat t'impedeix anar a la mateixa velocitat que sense aquest.

Ja que es porta la motxilla s'ha de saber què és necessari, com ara per exemple una farmaciola d'emergència, i com s'ha de col·locar tot el material per tal de facilitar el desplaçament. Abans de sortir de casa, assegura't que has ficat una farmaciola ben feta per empendre la teva ruta. A continuació et donem uns consells per anar còmode i estar preparat per qualsevol cosa.

·         Quins tipus de motxilla hi ha? Com les diferenciem?

El tipus de motxilla que s’utilitza quan es fa senderisme és una motxilla ajustable, forta i còmoda. Porta cinturó de maluc, per carregar-hi el pes. Per ajustar-la afluixeu totes les corretges, i carregueu-vos la motxilla. Si és una motxilla de 50 L i més, poseu el cinturó als malucs, abraçant els ossos ilíacs i els de la pelvis, i premeu les corretges dels tirants. Per últim, ajusteu els ràpels de càrrega com us convingui.

Aquest tipus de motxilles es diferencien, sobretot, per què tenen un sistema de carrega diferent al usual. A part del seu cos, com a motxilla, és a dir, mida, forma, diàmetre, etc., acostumen a tenir cintes de compressió i ajustament, i cinturó i recolzament lumbar. A més, té  un disseny que segueix les formes de l'esquena, unes espatlleres gruixudes per que no es facin tant de mal les nostres espatlles, i per portar la motxilla més a gust. A l'interior té un bastidor.

Aquest tipus de motxilles són realment còmodes per facilitar una mica el desplaçament que fa la persona.

·         Com hem de fer una motxilla, i com hem de distribuir el pes?

A la motxilla no has de dur coses penjants. S’ha de portar el necessari, ordre en la seva confecció, i s’ha de procurar no deixar espais buits. El material de dormir es posa al fons, a prop de l’esquena es posa el material més pesat, com per exemple la tenda, el fornet, el menjar... La roba es posarà al voltant. Si no hi ha lloc a l’interior la tenda es podrà posar sota la motxilla, i l’aïllant es podrà situar sota el compartiment superior. A les butxaques es reparteix el material (mapes, ulleres, cremes solars...). Generalment la bossa d’aigua es posa en el compartiment específic que hi ha al llarg de l’esquena. I coses com l’impermeable i/o el polar s’aconsella deixar-les a mà. És molt important no deixar-se: ulleres de sol, gorra, protecció solar, mapes, brúixola, paper WC, navalla “multiús”, mòbil, repel·lent d’insectes, mini farmaciola, aigua i menjar.

Ja que aquesta motxilla obliga a augmentar l’esforç s’ha de saber distribuir el pes per així facilitar el desplaçament amb aquesta. S’ha de procurar carregar les coses molt voluminoses i de poc pes en la zona baixa, i les més pesades en la part de dalt, a prop de l’esquena. S’aconsella no portar objectes penjants per què poden provocar desequil·libris. Deixar a mà farmacioles i altres, distribueix la càrrega de manera simètrica. Procura que el pes de la motxilla no superi els 20 kg, i en rutes de variïs dies el pes màxim ha de ser de 1/3 del teu pes. 

·         Què hi hem de dur a la farmaciola?

El material que hi ha d’haver a una farmaciola depèn de la finalitat per la qual s’ha creat, és a dir que pot utilitzar-se en diferents llocs o situacions; no és el mateix si es tracta de la farmaciola d’una fàbrica, d’una acampada o bé d’una casa particular però sí que té uns materials bàsics que són els següents (són els més importants però com ja hem dit poden variar una mica):

Medicaments:

·         Alcohol

·         Aigua oxigenada

·         Analgèsics

·         Laxants

·         Antidiarreics

·         Antial·lèrgics

·         Antitussígens

·         Antiàcids

·         Antisèptics per la faringe

·         Mucolítics i expectorants

·         Productes o preparats de homeopatia o fisioteràpia (si és el cas)

·         Solució antisèptica tintura de iode / povidona iodada)

Material sanitari:

·         Cotó hidròfil

·         Compreses de gasa (estèril)

·         Benes de gasa (de diferents mides)

·         Bena elàstica

·         Esparadrap (de roba, paper o hipoalèrgic)

·         Tiretes cicatritzants (sutures cutànies)

·         Tisores de punta rodona

·         Termòmetre

·         Pinces

·         Apòsits desinfectants

Telèfons d’emergència:

·         Telèfon únic d’emergència:  112

·         Bombers de la generalitat:  080

·         Centre d'Informació Toxicològica BCN:  933174400

·         Centre d'Informació Toxicològica Madrid:  915620420

·         Mossos d’esquadra :  088

·         Guardia civil:  062

·         Policia Nacional:  091

·         Urgències sanitàries:  061

·         Com hem d’actuar en cas d’emergència?

És imprescindible conèixer tot un seguit de recomanacions per si durant la pràctica d’una activitat a l’aire lliure et trobes en situació d’emergència. Per dir-ho breument; és l’acrònim de tres paraules: Protegir, Avisar i Socórrer.

Protegir:

E cas d’accident el més important es mantenir sempre la calma i vetllar per l’autoprotecció.

També és important examinar si nosaltres mateixos estem a un lloc perillós i si és així, retirar-nos per evitar més víctimes. Això s’ha de fer com més aviat millor i no han de suposar molta estona per tal de poder avisar ràpidament.

També cal que tinguem en compte un seguit de coneixements bàsics per poder-nos moure per la muntanya, coneixements a base de la formació i l’experiència per això és recomanable haver realitzat cursos específics per practicar activitats a la muntanya ja que no només t’ajudarà a l’autoprotecció a la muntanya sinó que també et podrà ser útil en altres situacions.

Avisar:

El112 és el telèfon d’emergències al que cal trucar tan aviat com sigui possible i passar a l’acció immediatament. És molt important que tots els membres del grup coneguin en tot moment la ruta i la posició a on es troben perquè, si es produeix un accident, qualsevol pugui ser capaç de donar l’avís.

Cal mantenir la calma en tot moment i donar la informació clarament; dir el nombre de persones accidentades, l’edat; l’estat en què es troba l’accidentat (si està ferit, si està conscient, si sagna i si respira) i explicar la situació i les condicions meteorològiques que hi ha al lloc de l’accident, ja que els equips de rescat hauran de valorar les opcions que tenen per poder-hi arribar.

Amb les noves tecnologies és més fàcil la localització gracies al sistema per antena.

Socórrer:

Hi ha dues vies de coneixement: el tècnic de recerca i el sanitari.

El tècnic de recerca i salvament és són aquelles maniobres que van destinades a contactar amb l’accidentat i a recolzar-lo en el què necessiti. Depèn molt del tipus d’accident i de la situació.

En l’àmbit més sanitari, sempre es recomana portar una farmaciola bàsica, però si no es tenen coneixements de primers auxilis és important seguir les indicacions dels equips mèdics que formen part del rescat. Mentre l’equip no arriba és molt important no deixar sola a la persona o persones accidentades i tapar-les o abrigar-les com sigui ja que la seva temperatura corporal pot baixar molt i no és bo. És també important no accionar sense tenir coneixements.

Per tal d’ampliar coneixements és important  fer cursos de socorrisme bàsic o avançat que es fan dirigits específicament als esports de muntanya, ja que com ja hem dit, podran ajudar-te en situacions molt quotidianes.

Batx. Art. Jana Garcia i Sara Garcia