ART - Presentació Senderisme

Introducció:

Som la Cindy Abolafio, en Sergi Alejandro, l'Andrea Brichs, en Pol Estany i l'Alba García. El nostre grup os introduirà en el món del senderisme.

Per que os feu a la idea de com va començar el senderisme a Espanya volem fer-vos una petita introducció en la seva historia:

Va aparèixer a França després de la segona Guerra Mundial. El senderisme es va introduir a Espanya a través de l'arribada al 1972 d'un escrit de l'Associació de Turisme pedestre de París a la Federació Espanyola de Muntanyisme en què se sol · licitava la continuació de l'itinerari europeu E-4 des de la frontera a Puigcerdà (Catalunya) fins a la part meridional de la Península Ibèrica.
Des d'aquest moment i per donar resposta a aquesta iniciativa es va constituir el Comitè de Senderisme per iniciativa dels senyors Enric Aguadé Sans i Cullel, i al final d'aquest any es celebrà a Lleó l'Assemblea anual de la Federació en la qual s'aborda la proposta , decidint transmetre l'encàrrec a la Federació Catalana de Muntanyisme.

Què és el senderisme?

El senderisme és una modalitat esportiva no competitiva. Consisteix a recórrer diferents zones rurals o de muntanya en el desig d'unir pobles i valls d'una regió o país, a través de camins senyalitzats, preferentment tradicionals, recuperant el sistema de vies de comunicació.
El senderisme es desenvolupa en el medi rural, d'una forma canalitzada contribuint així a la conservació i protecció de l'entorn ambiental.
El senderisme contribueix al desenvolupament del turisme rural com oferta bàsica complementària. Ens permet conèixer de forma lenta al país, a través dels seus elements patrimonials i etnogràfics, descobrint llocs on el progrés no ha arribat.
També es pot definir com el senderisme, aquell que es realitza per les grans urbs i que té per finalitat realçar els elements del medi natural i de la cultura tradicional que perviuen en elles.

Què és un sender?

Un sender és un camí rural vianant estret. Antigament també servia per comunicar els pobles a peu o en carro. Actualment s'usa junt amb altres camins rurals formant rutes on és podem practicar turisme; ja la bicicleta o el senderisme. Apart de la bicicleta i el senderisme també en aquest senders és pot practicar l'esquí, i també serveix per moure ramats.

Tipus de senders:

A Catalunya els senders és classifiquen en homologats i no homologats:

És classifiquen en senders de gran recorregut(de mes de 50km) , senders de petit recorregut(entre 10 i 50 km) i senders local(menys de 10km)

• Sender turístic ( T - ruta de senderisme - turisme)

Itinerari d'una carretera local entrades mula o camins obvis. Es desenvolupa als voltants del país turisme, vies de comunicació i és de particular interès per les passejades senzills d'una turista cultural o recreatiu.

• Sender excursionista ( E - sender sense dificultat tècnica)

Ruta sense dificultat tècnica, que és en gran part per la mula per a qualsevol propòsit agro-silvo-pastoral, les vies d'accés militar o refugi de muntanya Llegeix valls prop.

• Sender d'alpinisme

Ruta que es desenvolupa en àrees amb escales empinades que requereixen un bon coneixement dels excursionistes de muntanya, tècniques bàsiques i equip apropiat. En general correspon a una ruta creuant les muntanyes de mitja altura i pot tenir parts equipada.

• Sender en roca (EE - ruta per a excursionistes experimentats).

Via amb els accessoris (baranes i escales de corda curta), però no distorsiona la continuïtat de la ruta.

• Sender equipat (EEE - ruta per a excursionistes experimentats amb l'equipament especialitzat)

La ruta que porta al muntanyenc en les parets o en les crestes i sortint rocós cartell, prèviament equipades amb cordes i/o escales sense via ferrada de curta distància i que el procediment seria una escalada real. Requereix entrenament i equip, com ara casc i arnès.

• Sender històric (en general no presenta dificultats tècniques, o E T)

Itinerari de senderisme que inclou "velles maneres" amb el propòsit d'estimular la conscienciació i l'estima dels llocs que va recórrer.

• Sender temàtic (en general és curta i lliure de problemes tècnics o E T)

És una ruta amb el tema predominant específics (Natura, glaciologia glacial geològic història religiós) d'una formació didàctica clara. En general, tenen punts tabellatura especial i preparat per a l'observació és caminant inexpert general adequat i creix bé en àrees limitades i funcionals, molts dels parcs o reserves.

Com i quin interès té la creació dels senders?

Per fer un sender cal que:

Primer fem un recorregut per l'àrea on es pensa construir la sendera, i fem un croquis del lloc. Desprès caminem per la ruta proposada per a la sendera per assegurar que la sendera sigui la millor ruta i un cop recorregut, estudiem la informació i planifiqui on i com va a construir la sendera. La sendera es comença on els visitants puguin trobar amb facilitat, per exemple l'entrada de l'àrea protegida i amb una entrada atractiva que expliqui on va la sendera i la distància que té. Posarem estaques en la ruta de la sendera que serveixin de guies. La sendera ha de tenir almenys una brasada d'ample i almenys 2 metres d'altura. No s'ha de construir en terrenys amb molt declivi, perquè la pluja correra amb molta força cap al punt mes baix i el sòl es rentarà. S'ha de construir barreres en la sendera, per dirigir l'aigua fora d'ell i evitar que el sòl es renti. També les barreres s'han de construir en les cantonades de la sendera, aquestes barrares poden ser de fusta o de pedra. Les de fusta utilitzarem fusta dura que no es podreixi i quan les fem de pedra, que son les que millor van, cal assegurar-se de que estan ben enterrades en el sòl.

Els motius d'interès són:
-Articulació territorial.
-Mobilitat entre nuclis: millorar la mobilitat entre els diferents nuclis urbans.
-Recuperació del viari tradicional.
-Desestacionalització turística.

Els senders condueixen als visitants a llocs d'interès, d'una forma controlada per no fer mal bé la natura. Permeten l'accés al guardaboscos a les àrees on treballa. Controla l'entrada de visitants.