ART-Material d'orientació

Quins són els principals materials que ens serveixen per orientar-nos?

BRÚIXOLA: és un instrument que ens assenyala, mitjançant una agulla, el nord

magnètic degut a l’existència d’un jaciment magnètic al Pol Nord.

El nord magnètic que assenyala la brúixola no coincideix a amb el nord geogràfic i

l’angle que es produeix entre el nord magnètic i el nord geogràfic s’anomena angle de

declinació. Si bé aquest angle a Catalunya és petit (varia entre 0º i 6º) a altres zones és

molt elevat, per tant, cal tenir-lo present si volem que l’orientació de la nostra brúixola

sigui exacte.

Parts de la brúixola:

- Agulla imantada: la part de color assenyalada el N.M.

- Limbe: esfera mòbil graduada en 360 graus on s’indiquen els punts cardinals.

- Fletxa de direcció: fletxa pintada a la brúixola que ens assenyala la direcció a seguir

un cop trobat l’azimut.

- Línies nord-sud pintades a l’interior de l’esfera.

- Regla.

- Escala: normalment és 1:15.000.

Com utilitzar una brúixola:

Fonamentalment utilitzem la brúixola per orientar el mapa i per trobar la direcció a

seguir en cas de mala visibilitat.

Per orientar la brúixola la col·loquem en un lloc pla i deixem que l’agulla es mogui

lliurament fins que s’aturi. Aleshores girem la brúixola fins que l’agulla imantada (punt

que sempre assenyala el N.M.) coincideixi amb la indicació nord de la brúixola.

Hem de tenir en compte que els camps magnètics produïts per línies elèctriques i per

les masses metàl·liques (o bé objectes metàl·lics petits propers a la brúixola) alteren el

seu funcionament.

EL RELLOTGE DE BUSQUES: consisteix en posar en hora solar el rellotge de

busques, l’orientem de manera que la busca petita es dirigeixi al sol. La bisectriu de

l’angle format per la busca petita i les dotze ens senyalarà la línia nord-sud.

EL MAPA: és la representació gràfica a escala d’un terreny o zona determinats. Els

signes que en ell hi figuren ens ajudaran a interpretar-lo

L’escala és la relació constant que existeix entre una distància real i l’equivalent en el

mapa. Per exemple un mapa a escala 1:15.000 significa que 10 m. del mapa

corresponen a 150 m. en la realitat. L’escala ve representada en els mapes amb una

línia horitzontal dividida en parts iguals, simbolitzant a escala la distància existent entre

dos punts.

Per poder interpretar el mapa cal que coneguem els elements que el composen:

- Les corbes de nivell – són línies imaginàries que apareixen en el mapa formades

per la unió de tots els punts que es troben al mateixa alçada, el conjunt de les

diferents línies representen els desnivells del terreny. Entre dues corbes a nivell

fines hi ha 20 m. de desnivell i entre dues gruixudes (corbes mestres) hi ha 100m.

Orientació del mapa:

Un cop tenim orientada la brúixola fem coincidir la direcció de la fletxa (nord-sud) amb el

costat vertical del mapa.

Cal recordar que definim com Azimut l’angle que es produeix entre el nord geogràfic i

una direcció donada. Aquest angle ens permetrà localitzar un punt concret, en graus,des del nord geogràfic.

Així doncs si ens diuen que hem de seguir un azimut de 120 graus girarem el limbe (en

cas que sigui mòbil) fins que senyali els 130 graus i a continuació orientarem la brúixola

tal com havíem explicat anteriorment. La direcció a seguir ens vindrà donada per lafletxa de direcció.

Podem orientar el mapa a partir de la brúixola – serà molt senzill ja que la línia que

recorre verticalment el marge del mapa é la que segueix la direcció nord-sud, solament

caldrà que la fem coincidir amb la de la brúixola- o bé mitjançant la localització de dos o

més punts representats en el mapa.

EL RELLOTGE DE SOL: la línia que uneix el senyal de l’ombra més curta (a les dotze,

hora solar) i el sol, ens assenyalarà el nord.

Com ens podem orientar amb una bruixòla?

Situats en un punt anomenat A, mirem, a través del visor de la brúixola o la fletxa de direcció, el punt de destinació o la direcció que pretenem seguir, anomenada B.
Sense deixar de mirar el punt B, girem el limb mòbil de la brúixola fins que la punta imantada dóna l'agulla (direcció nord i generalment vermella) i la cua de la mateixa (direcció sud i generalment de color blanc) coincideixin amb les marca de nord de meridià de la brúixola, una vegada realitzada aquesta senzilla operació, podrem llegir el rumb al punt indicador dels graus del limbe.
Hi ha diferents tipus de brúixola:
BRÚXULES DE LLIMBS MÒBIL: de base transparent i limb mòbil, és la brúixola recomanable per als principiants en activitats d'orientació: senderisme, muntanyisme, viatges ...

BRÚIXOLES DE LLIMS FIXOS: no són recomanables per treballar conjuntament amb plànols, i s'utilitzen simplement com brúixoles, independents dels mapes, per seguir rumbs sobre el terreny.
No obstant això, hem de dir que són excel • lents brúixoles per treballar amb rumbs.
Per seguir un rumb amb una brúixola de limb fix, hem de girar-nos sense moure'ns del terreny fins a fer coincidir la xifra del rumb amb la ratlla a la part davantera de la brúixola
Després girem uns quaranta o cinquanta graus el petit braç de la lupa, de manera que ens permeti veure la xifra en el fals llimbs, al mateix temps que calem el fil vertical de la finestra rectangular de la tapa de la brúixola per la ranura de la lupa, prenem una referència llunyana i seguim aquesta direcció.

BRÚIXOLES D'OBSERVACIÓ O DE MIRALL: és una variació, perfeccionada, de la brúixola de placa base transparent. La brúixola de mirall permet a l'excursionista prendre rumbs molt precisos i són molt aconsellables per a muntanyers i senderistes.
BRÚIXOLES DE PRECISIÓ: sota el nom de brúixoles de precisió incloem les brúixoles amb una precisió menor a un grau d'error, una característica que converteix aquestes brúixoles en eines imprescindibles per a professionals.
En orientació per muntanya, no és molt habitual utilitzar una brúixola de precisió. En l'àmbit esportiu però, els practicants d'espeleologia usen normalment brúixoles de precisió.
BRÚIXOLES ELECTRÒNIQUES: brúixoles amb els últims avenços en electrònica, que permeten trobar ràpidament i amb màxima precisió rumbs inversos, angle de desviaments, corregir la declinació i la resta d'utilitats exigides a una brúixola d'alta qualitat i prestacions.
Les brúixoles electròniques, s'utilitzen poc en orientació en muntanya. Solen ser instruments que porten instal • lats els vehicles tot terreny que participen en proves esportives i últimament també són utilitzades pels raiders en les proves esportives de multiaventura.

Com ens orientem sense brúixola si ens perdem?

DE NIT:La forma més fácil d’orientar-nos si es de nit, es buscar l’estrella polar que forma part de la constelació de l’Ossa Menor. Està situada en l’extremitat del timó del carro i ens assenyala el nord.

DE DIA:Un mètode precís pero en el que necessitem disposar de bastant temps, consisteix en l’utilització d’un pal clavat al terra l’ombra del qual ens guia cap a on està l’est i l’oest. Durant el matí un cop em clavat el pal en terreny aplanat marquem l’extrem de la seva ombra. Desprès dibuixem un arc amb el radi igual a la longitud del pal havent situat el pal en el centre. Per la tarda l’ombra s’allargarà, i quan arribi a tocar l’arc dibuixat amb l’extem de l’ombra, unirem aquest dos punts que en assenyalaran est i oest. La primera marca fa referència a l’oest.

També ens podem orientar fixant-nos en les marques naturals. La molsa dels arbres i les roques sol crèixer a la seva part nord. Les formigues obren les boques dels formiguers cap el sud. Els cercles concèntrics del arbres tallats estan més junts en direcció sud.

(Núria Rivera, Pablo Serrano i Paula Romero)